El 1960 es va proposar el concepte d'anticossos biespecífics. Els anticossos biespecífics, també coneguts com a anticossos monoclonals biespecífics, són anticossos sintetitzats artificialment mitjançant tecnologia d'enginyeria genètica. Com a anticòs artificial dissenyat, els anticossos biespecífics solen pertanyer a la subclasse IgG i contenen un fragment d'unió a antigen dirigit a la subunitat CD3. Els anticossos biespecífics tenen dos llocs d'unió a antigen específics que poden unir-se i reconèixer simultàniament dos antígens diferents o dos epítops diferents d'un antigen. En comparació amb els anticossos monoclonals, els anticossos biespecífics tenen un lloc d'unió a antigen específic addicional, per tant posseeixen una especificitat i una capacitat de focalització més fortes, que poden dirigir-se amb més precisió a les cèl·lules tumorals i reduir la toxicitat fora de l'objectiu. Els anticossos biespecífics poden realitzar simultàniament múltiples funcions biològiques, com ara reclutar cèl·lules immunitàries, bloquejar vies de senyalització i matar directament cèl·lules tumorals. Els primers anticossos biespecífics es preparaven principalment mitjançant conjugació química o fusió cel·lular, però aquest mètode pot haver progressat lentament a causa de la combinació aleatòria i la dificultat per aïllar la combinació diana. Amb el desenvolupament continu de la tecnologia d'enginyeria genètica, s'han desenvolupat moltes noves plataformes tecnològiques, com ara nusos en forats (KIH), CrossMab, DVD Ig, etc. Aquestes plataformes resolen eficaçment problemes com ara els desajustos de cadenes pesades i cadenes lleugeres, i milloren la uniformitat i el rendiment dels anticossos biespecífics.

Els principals mètodes per a la producció d'anticossos biespecífics inclouen l'acoblament químic, l'hibridoma de quatre fonts i la preparació d'anticossos per enginyeria genètica. Entre ells, el mètode d'acoblament químic acobla dos fragments d'anticossos IgG intactes o dos F(ab')2 en anticossos biespecífics utilitzant agents d'acoblament químic com la ftalimida i l'àcid ditioacilbenzoic. Aquest mètode és senzill i fàcil d'operar, però pot danyar el lloc d'unió de l'antigen, reduir l'activitat de l'anticossos i el mateix agent d'acoblament també té un cert grau de carcinogenicitat. El mètode d'hibridoma de quatre fonts es basa en la fusió de cèl·lules somàtiques de dues línies cel·lulars d'hibridoma diferents per expressar la IgG de ratolí corresponent. Mitjançant la tecnologia d'enginyeria genètica, els anticossos es poden modificar genèticament per formar anticossos biespecífics. Es van construir dos anticossos monoclonals diferents i els fragments Fab o les regions variables de cadena pesada i cadena lleugera dels dos anticossos es van dividir per separat. Mitjançant la reacció d'enllaç creuat o la tecnologia de recombinació de cadena, els dos fragments es van combinar per formar un anticòs biespecífic. Tot i que la complexitat de la tecnologia d'enginyeria genètica és relativament alta, actualment és el mètode més utilitzat per a la producció d'anticossos biespecífics per ajustar l'estructura i la funció dels anticossos. Quan es realitza el disseny d'anticossos biespecífics, es pot utilitzar el principi de reactivitat creuada dels anticossos, però la reactivitat creuada dels anticossos pot causar reaccions no específiques, per la qual cosa es considerarà acuradament en l'aplicació pràctica del disseny d'anticossos biespecífics, com ara la teràpia amb anticossos biespecífics.

La purificació d'anticossos biespecífics és el procés d'aïllament i purificació d'anticossos diana d'alta puresa. S'utilitzen dos mètodes, la centrifugació i la filtració profunda, per eliminar algunes impureses solubles. L'anticòs biespecífic diana es captura inicialment mitjançant cromatografia d'afinitat. Per als anticossos biespecífics tipus IgG, s'utilitza la cromatografia d'afinitat de la proteïna A, mentre que per als anticossos biespecífics que no són tipus IgG, es pot utilitzar la cromatografia d'afinitat basada en cadenes lleugeres. Posteriorment, l'anticòs s'incuba en condicions de pH baix durant un cert període de temps, cosa que fa que l'estructura proteica a la superfície de l'embolcall del virus es perdi i així la capacitat d'infectar cèl·lules. Es realitza una filtració profunda intermèdia per eliminar encara més impureses com les proteïnes de la cèl·lula hoste (HCP). La puresa dels anticossos es millora mitjançant mètodes com la cromatografia d'intercanvi iònic, i qualsevol virus residual s'elimina mitjançant tècniques de nanofiltració o ultrafiltració. Finalment, la mostra es concentra i es reemplaça per un tampó de formulació adequat.